L’ENTREVISTA: CARLES PORRINI

Tots volem triar el benestar.

carlesporrini_1Carles Porrini Cubells, formador i facilitador de l’associació SEER (Salut i Educació de l’Emoció i la Raó). Es considera una persona reflexiva, comunicadora i creativa. Des de fa més de deu anys es dedica al món de l’educació. Va descobrint Badalona a poc a poc, però li queda molt per conèixer encara.

 

 

Carles, com vas anar a parar a l’educació emocional?

La vida m’ha portat on sóc. Vaig ser monitor, vaig estudiar pedagogia, vaig coincidir amb persones que em van enriquir i van ser referents… I és un àmbit que, com que m’apassiona, em retroalimenta i em fa créixer molt.

Explica’ns què és l’educació emocional.

És una eina que tenim els que ens dediquem a l’educació per conèixer-nos millor i adaptar-nos a la vida. Una porta d’entrada a connectar-nos amb la nostra essència, amb “qui sóc jo”, i la relació que volem establir amb els altres.

I com es pot fer “educació emocional”?

Treballant tres conceptes: la consciència emocional, l’elecció personal i la responsabilitat individual.

És a dir…

Nosaltres creem espais perquè les persones puguin “viure” i “sentir”. A partir de la vivència, generem reflexió perquè l’infant pugui triar com es vol sentir i desenvolupi les competències personals i socials que li calen: autoestima, autoconeixement, empatia, assertivitat…

Tot el que se sent està perfecte, cal legitimar qualsevol emoció.”

Podem triar com ens volem sentir?

Sí. Partim de la base que volem triar benestar. Tots. Vull sentir-me bé, però he d’entrenar alguna habilitat que ja tinc per connectar amb això.

carlesporrini_2Crear espais i reflexionar sobre el que hi passi, doncs.

La vivència de grup és vital. Amb una mateixa vivència, cadascú connecta amb una emoció diferent. I això fa que la vivència de grup sigui primordial en l’educació emocional. El que passa, a un el connecta amb la por, i a l’altra amb l’alegria… i és la mateixa vivència! És molt enriquidor compartir això.

Hi ha emocions bones o dolentes?

No parlem d’emocions positives o negatives, sinó agradables o desagradables. Perquè? Perquè la por, que a priori no entra com a emoció “positiva”, és un indicador que ens serveix per a un aprenentatge personal. Treballant les nostres habilitats la podem connectar amb la prudència, i la prudència és una habilitat “positiva” per a la vida. El que passa és que si la por no la treballem, la podem portar cap a l’horror, el terror i el pànic… i això ens frena.

I no ens porta al benestar.

Correcte.

Quantes emocions hi ha?

Centenars! De vegades els matisos costen de diferenciar. Les primàries són els fonaments, i la resta barregen intensitats. Serien com el Pantone amb els colors.

“Tots volem triar el benestar.”

SEER és…

Associació “Salut i Educació de l’Emoció i la Raó”. Sentir i pensar. Educació i psicologia. Educació emocional i educació en valors. Van de la mà.

carlesporrini_4Quin és l’estil SEER?

Una pota és el nostre discurs, que beu de moltes fonts que intentem traduir a un llenguatge comú.

L’altra és la metodologia, que parteix de la vivència. Som especialistes en generar vivències a partir d’un gran armari de recursos. Intentem entrar pel cor, obrir el cor. I a partir dels ressons, generar coneixement.

Alguna anècdota d’aquestes vivències?

L’únic dia de l’any que em poso americana és quan faig un dels personatges al postgrau d’Educació emocional. Alguna vegada, passejant per Mundet, al bar, m’han parat  i m’han preguntat: “Tu ets el del traje, oi? Em vas fer por”. És un personatge que genera malestar i a ningú li és indiferent.

També és curiós descobrir tot el que genera el silenci. La gent recorda un silenci…. i si es recorda és que “ha arribat al cor”. Jo jugo amb el silenci, i sempre en trec alguna cosa a treballar. L’important no és el recurs, sinó on volem arribar.

Què ens implica com a educadors el fet de treballar l’educació emocional?

Una oportunitat constant de creixement personal. Per acompanyar processos dels altres, parteixes del teu propi procés personal. És una porta oberta a l’autoconeixement constant.

També és una oportunitat de centrament, de saber ocupar el teu lloc. Quan acompanyem hem de respectar el camí de l’altre.

És a dir, si jo no m’entreno, difícilment podré treballar amb els infants.

Exacte… i alhora, quan treballo amb els infants, em fan entrenar. Els infants esdevenen oportunitat de creixement constant, pel fet que moltes vegades tenen creences menys rígides que els adults.

carlesporrini_3-copiaA una entitat com la Salut Alta, què ens recomanes per treballar l’educació emocional?

Que continueu igual. Em trec el barret!

I això què vol dir?

En primer lloc, ha de ser una opció de centre, des de la direcció.

En segon lloc, perquè sigui un projecte integral ha d’abraçar a tots els agents de la comunitat educativa: direcció, equip d’educadors i educadores, famílies, infants i entorn.  El vostre cartell de la campanya #EmocionsEnJoc diu molt en aquest sentit! Cal crear vivències i espais on coincideixin tots.

“L’educació emocional que no emociona, que és només discurs, no és complerta.”

Ara hi ha milers de llibres, de recursos… què me’n dius de la moda de l’educació emocional?

Tot el que sumi pel benestar, és genial. Però no tot suma igual. Accions puntuals sumen, però no vol dir incloure l’educació emocional en el projecte. Per incloure-ho cal…

…que vingui de direcció i que sigui integral.

Ho has entès.

També considerem que l’educació emocional que no “emociona”, que és només discurs, no és complerta.

Ja acabem. Si haguessis de triar una emoció…

Serenitat. I no perquè comenci amb SEER… (riu). Et permet estar connectat, poder decidir des d’un nivell de consciència òptim, i caminar cap a altres emocions: alegria, felicitat…

I un desig pel barri de la Salut Alta?

Que camini cap a viure en comunitat. Passar de la supervivència a la convivència: compartir, conviure, conèixer-vos, connectar… La convivència implica posar en joc totes les emocions!

 

Entrevista feta per Maria Nadeu.

Comparteix!

    Tags: , , ,

    No comments yet.

    Leave a Reply